CONEIXEMENT UNA MICA EN PRUDENCI BERTRANA

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Escriptor modernista. Estudia el batxillerat a Girona i un curs d'enginyeria industrial a Barcelona, on s'instal·la definitivament el 1911 i on dirigeix L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Exerceix de periodista i de professor de pintura. També col·labora a El Poble Català,La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya. 

Literàriament es desmarca de les modes de l'època. És conegut sobretot per la novel·la Josafat (1906), la primera de la seva producció en aquest gènere, i pel recullProses bàrbares (1911), però publica els seus primers contes l'any 1903, alguns dels quals han estat considerats dels millors que s'han escrit en català. La producció contística de Bertrana té tres motius principals: el paisatge, els camperols i les bèsties. La seva obra novel·lística, estructurada des d'una observació minuciosa i detallada del món, parteix de l'experiència de la pròpia vida com a home i escriptor. És, però, en la trilogia Entre la terra i els núvols —integrada per L'hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impenitent (1948)— on es reflecteix més el pòsit autobiogràfic, recollit al voltant de les frustracions personals, la més dolorosa de les quals és la mort de tres fills. Les memòries de la seva filla Aurora, que també es dedica a la literatura, contenen nombroses referències del seu pare. 

JOSAFAT

Bé.

La nova proposta de lectura per a la propera tertulia del dia 30 de març és JOSAFAT de PRUDENCI BERTRANA.

Una novel.la ambientada a Girona.

Animeu-vos a llegir-la.

Feren junts un viatge amb el temps i per Girona.
Una excusa per coneixer una mica més la nostra terra i per estimar-la.

SEGONA TERTULIA DEL CLUB DE LECTURA

Ahir al vespre ens varem reunir per parlar i debatre sobre la novel.la que haviem escollit aquesta vegada.
"EL PRIMER ASSALT" de LLUÏSA FORRELLAD
La majoria arribavem amb els deures fets.
Altres per manca de temps degut als problemes que han sorgit darrerament per obtenir els llibres, i molt a desgrat seu, no havien pogut acabat de llegir el llibre.
Podriem qualificar-la d'una reunió francament amable, amb gent molt agradable, cadascú hi aporta el seu punt de vista, la seva singular lectura, tot i que moltes vegades hi han molts punts en comú i coincidències i com te que ser també divergències. Malament iria sino¡.
El que podriem destacar és que varen venir més persones, i aixó es molt agradable, veure que aquest grup es va engrandint a iniciativa dels propis lectors.

Tots varem coincidir força amb la qualitat de la novel.la, els llenguatge, el retart dels personatges, la descripció dels llocs on transcorre la novel.la.....

Una sola critica, quasi unànime, el final, alguns deien que no s'adeia amb la novel.la, altres que era de conte de fades, altres massa dolç.....

Perè bé la podriem qualificar d'una gran obra.